Territori de masies: l’abandó d’una joia nord-segarrenca.

Hom pensa que de grans masies només en trobem a Osona i la Garrotxa–i no parlo de masies en general, sinó de “grans” masies. La idea de “gran” masia o casa són el Cavaller de Vidrà, o el Noguer de Segueró. I d’acord: es tracta de casals magnífics, però el Cavaller de Vidrà és de l’últim terç del segle XVIII, com ho són (i també del XIX) les reformes al Noguer. També són setcentistes moltes masies garrotxines, com les de Massegur o La Cau, a la Vall de’n Bas, i així com ho són d’altres d’osonenques, com les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o el Vilar de Sant Boi, a la subcomarca històrica del Lluçanès. 

Al nord de la Segarra en tenim una, però, que supera totes les previsions –amb l’afegit que es tracta d’un gran mas de finals del segle XVII. Es tracta de la masia de Padollers, pertanyent al municipi de Biosca, situada en un dels punts més elevats de la comarca, a tocar del Solsonès i dominant bona part de la Vall del Llobregós. L’edifici està abandonat: fou venut fa uns pocs anys i a uns metres s’hi construïren granges amb poca concessió a l’harmonia del paisatge. Això no treu que el passavolant curiós que s’hagi desviat per una pista sense indicar, a pocs metres de la carretera de Biosca a Solsona, quedi bocabadat per les dimensions i la noblesa de la construcció, de volums imponents. Mai ha aparegut en cap dels reculls o estudis dedicats a la masia catalana i se’n sap ben poca cosa, tret que havia estat una de les cases més puixants de la zona (com no podria ser d’una altra manera, malgrat la desolació actual del seu aspecte de gran casalot abandonat). Una elegant galeria (que podria obeir a una reforma setcentista, per bé que tampoc pot descartar-se que ja formés part del projecte inicial) s’obre a la panoràmica de la vall. Una altra petita galeria d’un sol arc –o més ben dit dos, fent angle- sembla ser l’eixida privada d’una sola estança de la casa. Són gairebé les úniques concessions en una volumetria que es caracteritza pel predomini del massís per damunt del buit, mantenint encara una certa reminiscència fortificada, accentuada per la presència del baluard perimetral.

A uns pocs quilòmetres més avall n’hi ha una altra, de masia del segle XVII. Aquesta més transformada pel fet d’haver estat habitada amb continuïtat, però que també és una construcció amb baluard i que posseeix, en aquest cas, una interessant capella dedicada a la Vergede Loreto. La masia es diu Xoriguera i jo hi tinc la banya posada en que un “Xoriguera” mestre d’obres hauria anat cap a Barcelona i seria el pare de Josep Benet (el que esdevindria “José Benito de Churriguera”), l’introductor del “churrigueresco” castellà. Potser un dia podrem certificar-ho o potser no, però si Francesc Ribalta va sortir de Solsona, perquè els Xoriguera no podríen sortir d’aquest mas de Biosca?

“1696”, resa la llinda d’una obertura de Padollers, que marca l’eix vertical amb la portada. Finals del segle XVII, quan ja s’havien superat les crisis pròpies d’aquesta centúria –guerres, plagues, caresties diverses… . Poc devien sospitar, els constructors de la casa, la sacsejada que s’hauria d’esdevenir al cap d’una dècada. De la revifalla posterior en sabem més coses: seran molts els pagesos que passaran a dir-se “hisendats” i engrandiran els antics masos, quan no en construiran de nous. Però Padollers roman com a testimoni espectacular d’una època anterior, en la qual però els somnis també eren possibles.

2 comentaris

Filed under Pedres (i coses) vistes

2 responses to “Territori de masies: l’abandó d’una joia nord-segarrenca.

  1. Aquesta masia Xuriguera era la casa pairal del tal Carles Xuriguera, capità carlista sota comandament de Benet Tristany. Conegut com “el Rei de Biosca”, caigué vora Su en un encontre amb els Mossos d’Esquadra de Solsona durant la primera carlinada, l’any 1834… El que ja no tinc clar és la vinculació d’aquesta nissaga amb Cal Xuriguera de Palouet de Torà, casa pairal del Rei de Guissona i part de l’estranger…

    • I ben a prop de Xoriguera hi ha el famós “Clot dels morts”, també vinculat a les guerres carlines. Desconec la relació que hi pugui haver amb el bressol del “rei de la Plana”. Potser el Jose Jounou, propietar actual d’aquest gran mas bioscà i gran afeccionat a la història i a l’estudi dels seus ancestres, en sabria alguna cosa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s